El desvarío de la cordura o la prudencia del disparate. Por Manel Costa

Un loco repetido se convierte en un ciudadano respetado. BIBLIOGRAFÍA: Adorno, Theodor W., Filosofía y Superstición,  Alizanza Editorial, 1972 – Platón, La República o el Estado, Edaf, Madrid, 1980 – Alan Wats, Nueve Meditaciones, Editorial Kairós, Barcelona, 1979 – Descartes, Discurso del Método, Edaf, Madrid, 1970 – Friederich Nietzsche, Así hablaba Zaratustra, Edaf, Madrid, 1979 – Tomás de Aquino, Compendio de Teología, Ediciones Orbis, 1986 – Franz Kafka, Diarios […]

Dos capotes para el mismo torero. Por Jaime Lepé (Dajmé)

Al filo del toque de queda, renovando viejos hábitos, llego a casa de una de mis hijas, la estudiante de periodismo. La cena está servida. Manipula controles y contraseñas.                                             – Te invito a ver una peli sobre tus años jóvenes. – ¿Chilena? Sabes que me aburren las películas chilenas, siempre son comunistas los protagónicos.– ¡Papá!, es la novela […]

Los turistas. Por Rodrigo Torres Quezada

-Chiloé, Chile A través de las ventanillas del barco-restaurante Ona, Alfredo logra ver un lobo marino que se asoma entre las aguas. Los rayos del sol rielan sobre el océano y la aparición del animal es casi prehistórica. Él llama la atención de Josefa. Esta deja a un lado su agnolotis con salsa mediterránea y pone […]

Anhels / Anhelos. Por Manel Costa

Parar el món amb un espetec de dits, suposa una possibilitat de salvació. Col·locar conseqüentment i pacientment les peces d’escacs al tauler del món, suposa una possibilitat de salvació. Convéncer porta per porta, home a home, suposa una possibilitat de salvació. Pintar l’univers amb nous colors, suposa una possibilitat de salvació. Lliurar la mà oberta, […]

Abstraccions / Abstracciones. Por Manel Costa

“Els meus ulls, mig oberts i plorosos per la llum intensa que els colpeja, veuen la música horrible que fa dansar les persones amb macabres escarufs. Per això… Voldria abastar la immensitat del Tot per a masegar-lo i reduir-lo al no-res. Voldria plorar els meus errors, que són els de tots, ja que no puc […]

Problemes familiars/ Problemas familiares. Por Manel Costa

Mai s’havien dut bé. Eren dos germans absolutament distints quant a caràcter i a físic. No congeniaven en res. Son pare, ja temps enrere, ho deia en repetides ocasions, potser d’una manera massa insistent i obsessiva, la qual cosa podia fer pensar, als ocasionals espectadors de les seues diatribes, que el pare mateix era el […]

Descripció d’una casa salvatge

Evidentment aquella casa no tenia per què ser precisament com jo volguera que fos. Ja, el seu aspecte exterior, denotava una estranya estructura i, decididament, certa tendència al monumentalisme. Això no danyava, en certa manera, el conjunt en el qual se centrava la mansió, però sí la feia ressaltar d’una manera extravagant. La seua visió […]

Per la pau / Por la paz. Por Manel Costa

Indubtablement aquell regiment s’havia tornat boig. Com la cosa més natural del món, s’havien desposseït de les seues robes i, totalment nus, ballaven sense cessar al son de la música estranya que produïen certs instruments ocasionalment preparats per a aquest instant. Ells mateixos, al marge del seu enteniment, els havien construït sense adonar-se’n. La batalla […]

El Tramvia que anava a enlloc / El tranvía que iba a ninguna parte. Por Manel Costa

En tal cas, i fóra el que fóra, allò incontestable és que estava ací per molt que els organismes oficials ho desmentiren contínuament. Jo, personalment, ho havia vist, i ningú podria objectar-me el contrari. Aquell que gosara refutar-me tal asserció, l’únic que aconseguiria és la burla i el menyspreu de la gent, perquè tothom estava […]

Hi ha coses i coses / Hay cosas y cosas. Por Manel Costa

En aquests moments sóc un cec que necessita ser conduït. No puc plorar perquè els meus ulls estan endurits, secs, per quelcom que no comprenc ni sent. Desitjaria plorar fins a la infinitud, desitjaria ésser llàgrima per a relliscar eternament per la teua galta. Amb tot, m’és impossible fer-ho. No entenc el que em passa; […]

L’avi matern / El abuelo materno. Por Manel Costa

Tenim a casa un avi per part de mare que no sabem a qui pertany. El veiem tots els dies, el saludem, ens tutegem i tot, fins i tot mengem a la mateixa taula, però no sabem qui és. Li hem preguntat infinitat d’ocasions i infinitat de vegades ens ha contestat amb evasives. Ens estem […]

Correspondència / Correspondencia. Por Manel Costa

Benvolguts desconeguts, Pot ser que vosaltres mateixos vos pregunteu qüestions que malauradament tan sols vosaltres podeu contestar-vos; motiu pel qual veig innecessari preguntar-vos a cegues per a, indefugiblement, rebre respostes cegues. Motivacions simples i planes a part, el perquè d’aquesta missiva (diguem-li entre nosaltres, perquè no s’ofenga, “comunicat”) és més que res demostrar-vos, humiliar-vos i, […]

Dos mans per a guarir l’origen / Dos manos para curar el origen. Por Manel Costa

Dos vellets, agafats de la mà, sense parlar-se, s’ho deien tot. Fins i tot els retrets que, particularment ella li feia. El vell, sense que l’afectaren eixes dures paraules mudes, continuava estretament subjecte a ella, mirant a l’horitzó, i intentant assolir-lo. Mai, en un acte tan summament natural, havia vist jo una força tan tremenda. […]

Cap a on vas? / ¿Hacia dónde vas?

De què fuges? Per ventura no saps que és força difícil i perillós – per no dir en va – nadar en un riu de semen, d’origen, de pre-vida? Has de projectar, amb molta i delicada cura, la teua futura ombra en l’ampit de la llera de l’inconscient, de la voluntat aliena. Submergeix el teu […]

Reflexions literàries / Reflexiones literarias. Por Manel Costa

He conegut tres escriptors calbs i tres esquerrans. Mai he conegut, tanmateix, un escriptor que presente les dues característiques. No negue, en absolut, que existisquen, no un, sinó mil, cinc mil o fins i tot milions que siguen calbs i esquerrans alhora. El que dic és que no n’he conegut cap calb i esquerrà que […]

Potser un potser naixerà / Quizás un quizás nacerá. Por Manel Costa

Els cavalls de l’hàbit, dolços i plàcids cavalls del costum, eixos que trotant van escrivint insults en la planura del teu cervell. Eixos que, de tant en tant, dibuixen amb els seus galops un sofriment, un desig frustrat, eixos que al teu cap van formant l’odi producte d’un servilisme ignominiós. Eixos, sense més, seran els […]

Esplai versus soledat / Esparcimiento versus soledad. Por Manel Costa

Mai s’havia trobat tan sola en ella mateixa. Quieta, com un moble vell, oblidada, va passar la vesprada sencera; una vesprada que semblava no tenia ni principi ni fi. El seu mirar es perdia per la finestra de l’espai, per a mullar-se indefugiblement sota la persistent pluja de temps que queia de manera torrencial i […]

Dualitat / Dualidad. Por Manel Costa

Qualsevol visió, el mer fet de sentir m’abstrau tant o més que els teus pensaments, ja que el teu continu raonar no em deixa llibertat per realitzar els meus actes. Sovint perceps les teues sensacions amb les meues facultats, i d’aquesta manera transiten dos raonaments tan potents per un camí tan prim, que l’únic que […]

Contemplació, alineació i èxtasi / Contemplación, enajenación y éxtasis. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

En la contemplació de la falsa immensitat d’allò limitat, no s’hi pot trobar allò que tant anheles, i que per anhelar contínuament, se t‘escapa. Tot el que és senzillament possible és suficientment sòlid com per a crear-se una vida relativament còmoda. Ara bé, tractem per un instant d’eixir-nos-en del nostre edifici carnal i jutjar severament […]

Tres llàgrimes de record / Tres lágrimas de recuerdo. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

He aconseguit mantindre liquades tres llàgrimes de record. El procés, encara que llarg i penós, ha significat tot un èxit. En principi vaig tindre seriosos problemes per a localitzar una ambaixada disposada a protegir, fent ús de les seus facultats diplomàtiques, un líquid tan apreciat. Després de cinc anys d’observació i pensant que tal vegada […]

Carta al meu desig / Carta a mi deseo. Por Manel Costa

Anhelat desig: en tot el context de la meua vida, tu, benvolgut desig, ocupes el lloc més fascinant i al mateix temps el més inabastable. Hauries de ser accessible per a mi, en tant que et trobes dins del meu cervell, perquè naixes en mi i mors en mi. Tanmateix, la realitat fa que mai […]

Bufonades / Bufonada. Por Manel Costa

Des de la meua cambra, amb la porta mig oberta i assegut a la vora del llit, he estat observant els moviments precisos de la meua família. Unes tonalitats ataronjades banyaven suaument i amb –el meu entendre– estima i delicadesa, les parets i el sostre de l’estança, on pràcticament tota la família s’ocupava a distraure’s, […]

Domènech. Por Manel Costa

Fer les maletes. Vacances indefinides. Fugir. Enfonsar l’obligació. Anul·lar la preocupació. Assassinar els problemes (o millor encara, fer que se suïciden). Aturar el desgast. Oblidar allò inoblidable. Domènech es va apressar a preparar la marxa. No tenia maleta, i això, evidentment, li creava un problema. Encara que… sincerament, no tenia res a ficar-hi, no posseïa […]

Els nous missioners / Los nuevos misioneros. Por Manel Costa

Així s’anunciava aquella estranya companyia de titellaires. Havien arribat a un poble menut al capvespre, i immediatament començaren a aixecar la gran carpa portàtil on, en els dies subsegüents, pensaven oferir al públic el seu espectacle. En unes poques hores acabaren el muntatge. L’habitacle era prou gran, encara que bastant senzill, ja que constava d’un […]

Una història força atapeïda / Una historia muy apretada. Por Manel Costa

Andreu, fill d’Arnau, era un xicot tímid i absent. Absent perquè no existia, tan sols en la ment de son pare, Arnau, habitava. Per tot això portava una vida constreta i buida. Era presoner de l’arbitrarietat i els capritxos de son pare. Aquest, per contra, era lliure dels seus actes, encara que darrerament també es […]