Parar el món amb un espetec de dits, suposa una possibilitat de salvació. Col·locar conseqüentment i pacientment les peces d’escacs al tauler del món, suposa una possibilitat de salvació. Convéncer […]

“Els meus ulls, mig oberts i plorosos per la llum intensa que els colpeja, veuen la música horrible que fa dansar les persones amb macabres escarufs. Per això… Voldria abastar […]

Indubtablement aquell regiment s’havia tornat boig. Com la cosa més natural del món, s’havien desposseït de les seues robes i, totalment nus, ballaven sense cessar al son de la música […]

En tal cas, i fóra el que fóra, allò incontestable és que estava ací per molt que els organismes oficials ho desmentiren contínuament. Jo, personalment, ho havia vist, i ningú […]

En aquests moments sóc un cec que necessita ser conduït. No puc plorar perquè els meus ulls estan endurits, secs, per quelcom que no comprenc ni sent. Desitjaria plorar fins […]

Tenim a casa un avi per part de mare que no sabem a qui pertany. El veiem tots els dies, el saludem, ens tutegem i tot, fins i tot mengem […]

Benvolguts desconeguts, Pot ser que vosaltres mateixos vos pregunteu qüestions que malauradament tan sols vosaltres podeu contestar-vos; motiu pel qual veig innecessari preguntar-vos a cegues per a, indefugiblement, rebre respostes […]

Dos vellets, agafats de la mà, sense parlar-se, s’ho deien tot. Fins i tot els retrets que, particularment ella li feia. El vell, sense que l’afectaren eixes dures paraules mudes, […]

De què fuges? Per ventura no saps que és força difícil i perillós – per no dir en va – nadar en un riu de semen, d’origen, de pre-vida? Has […]

He conegut tres escriptors calbs i tres esquerrans. Mai he conegut, tanmateix, un escriptor que presente les dues característiques. No negue, en absolut, que existisquen, no un, sinó mil, cinc […]

Els cavalls de l’hàbit, dolços i plàcids cavalls del costum, eixos que trotant van escrivint insults en la planura del teu cervell. Eixos que, de tant en tant, dibuixen amb […]

Mai s’havia trobat tan sola en ella mateixa. Quieta, com un moble vell, oblidada, va passar la vesprada sencera; una vesprada que semblava no tenia ni principi ni fi. El […]

Qualsevol visió, el mer fet de sentir m’abstrau tant o més que els teus pensaments, ja que el teu continu raonar no em deixa llibertat per realitzar els meus actes. […]