Homenaje a Helga Krebs
Evocar a Helga Krebs (1928-2010). Por Aldo Alcota. Es un festejo poder presentar en Canibaal la obra de la trascendental Helga Krebs, quien además es madre del gran poeta y dibujante Bruno Montané […]
Latiendo. Por Nicolás Micha
No debo olvidar que esa era mi única opción. Me desperté rodeado de envolturas de comida y con unos roedores devorando las sobras. Acaricié a uno y me levanté. Caminé […]
IRREFLEXIONS SOBRE les arts AMB MINÚSCULES. Por Manel Costa
Aquestes ratlles les he fetes des de la meua posició d’afeccionat a l’art d’avantguarda, marginal o perifèric en general i com a practicant en algunes de les seues branques des […]
Scarlett y yo. Por Carlos Castro
Hoy se ha roto mi taza favorita. La he roto yo, quiero decir, sacándola del microondas con demasiada prisa por tomarme un café con leche. Creo que se me ha […]
Jürgen Schadeberg siempre. Por Ximo Rochera
Una imagen lo dice todo; aquello que ves en la imagen y también lo que está escondido tras el negativo. Es fácil ver a Nelson Mandela observar meditando a través […]
Anhels / Anhelos. Por Manel Costa
Parar el món amb un espetec de dits, suposa una possibilitat de salvació. Col·locar conseqüentment i pacientment les peces d’escacs al tauler del món, suposa una possibilitat de salvació. Convéncer […]
Abstraccions / Abstracciones. Por Manel Costa
“Els meus ulls, mig oberts i plorosos per la llum intensa que els colpeja, veuen la música horrible que fa dansar les persones amb macabres escarufs. Per això… Voldria abastar […]
Problemes familiars/ Problemas familiares. Por Manel Costa
Mai s’havien dut bé. Eren dos germans absolutament distints quant a caràcter i a físic. No congeniaven en res. Son pare, ja temps enrere, ho deia en repetides ocasions, potser […]
Descripció d’una casa salvatge
Evidentment aquella casa no tenia per què ser precisament com jo volguera que fos. Ja, el seu aspecte exterior, denotava una estranya estructura i, decididament, certa tendència al monumentalisme. Això […]
Ricardo Terrones y la pulsión atávica. Por Aldo Alcota
“¿Tan sólo milenios galopan en tu lomo? Tu antigüedad es mayor. ¿Es que tus ojos no fosforecen con pasiones recientes? ¿Eres carne de los sacrificios milenarios?” El pez de oro de […]
Per la pau / Por la paz. Por Manel Costa
Indubtablement aquell regiment s’havia tornat boig. Com la cosa més natural del món, s’havien desposseït de les seues robes i, totalment nus, ballaven sense cessar al son de la música […]
El Tramvia que anava a enlloc / El tranvía que iba a ninguna parte. Por Manel Costa
En tal cas, i fóra el que fóra, allò incontestable és que estava ací per molt que els organismes oficials ho desmentiren contínuament. Jo, personalment, ho havia vist, i ningú […]
Hi ha coses i coses / Hay cosas y cosas. Por Manel Costa
En aquests moments sóc un cec que necessita ser conduït. No puc plorar perquè els meus ulls estan endurits, secs, per quelcom que no comprenc ni sent. Desitjaria plorar fins […]
L’avi matern / El abuelo materno. Por Manel Costa
Tenim a casa un avi per part de mare que no sabem a qui pertany. El veiem tots els dies, el saludem, ens tutegem i tot, fins i tot mengem […]
Correspondència / Correspondencia. Por Manel Costa
Benvolguts desconeguts, Pot ser que vosaltres mateixos vos pregunteu qüestions que malauradament tan sols vosaltres podeu contestar-vos; motiu pel qual veig innecessari preguntar-vos a cegues per a, indefugiblement, rebre respostes […]
Dos mans per a guarir l’origen / Dos manos para curar el origen. Por Manel Costa
Dos vellets, agafats de la mà, sense parlar-se, s’ho deien tot. Fins i tot els retrets que, particularment ella li feia. El vell, sense que l’afectaren eixes dures paraules mudes, […]
Cap a on vas? / ¿Hacia dónde vas?
De què fuges? Per ventura no saps que és força difícil i perillós – per no dir en va – nadar en un riu de semen, d’origen, de pre-vida? Has […]
Reflexions literàries / Reflexiones literarias. Por Manel Costa
He conegut tres escriptors calbs i tres esquerrans. Mai he conegut, tanmateix, un escriptor que presente les dues característiques. No negue, en absolut, que existisquen, no un, sinó mil, cinc […]
Potser un potser naixerà / Quizás un quizás nacerá. Por Manel Costa
Els cavalls de l’hàbit, dolços i plàcids cavalls del costum, eixos que trotant van escrivint insults en la planura del teu cervell. Eixos que, de tant en tant, dibuixen amb […]
Esplai versus soledat / Esparcimiento versus soledad. Por Manel Costa
Mai s’havia trobat tan sola en ella mateixa. Quieta, com un moble vell, oblidada, va passar la vesprada sencera; una vesprada que semblava no tenia ni principi ni fi. El […]
Dualitat / Dualidad. Por Manel Costa
Qualsevol visió, el mer fet de sentir m’abstrau tant o més que els teus pensaments, ja que el teu continu raonar no em deixa llibertat per realitzar els meus actes. […]
Contemplació, alineació i èxtasi / Contemplación, enajenación y éxtasis. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo
En la contemplació de la falsa immensitat d’allò limitat, no s’hi pot trobar allò que tant anheles, i que per anhelar contínuament, se t‘escapa. Tot el que és senzillament possible […]
Tres llàgrimes de record / Tres lágrimas de recuerdo. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo
He aconseguit mantindre liquades tres llàgrimes de record. El procés, encara que llarg i penós, ha significat tot un èxit. En principi vaig tindre seriosos problemes per a localitzar una […]
Carta al meu desig / Carta a mi deseo. Por Manel Costa
Anhelat desig: en tot el context de la meua vida, tu, benvolgut desig, ocupes el lloc més fascinant i al mateix temps el més inabastable. Hauries de ser accessible per […]
Bufonades / Bufonada. Por Manel Costa
Des de la meua cambra, amb la porta mig oberta i assegut a la vora del llit, he estat observant els moviments precisos de la meua família. Unes tonalitats ataronjades […]
