Manel Costa

Parar el món amb un espetec de dits, suposa una possibilitat de salvació. Col·locar conseqüentment i pacientment les peces d’escacs

“Els meus ulls, mig oberts i plorosos per la llum intensa que els colpeja, veuen la música horrible que fa

Indubtablement aquell regiment s’havia tornat boig. Com la cosa més natural del món, s’havien desposseït de les seues robes i,

En tal cas, i fóra el que fóra, allò incontestable és que estava ací per molt que els organismes oficials

En aquests moments sóc un cec que necessita ser conduït. No puc plorar perquè els meus ulls estan endurits, secs,

Tenim a casa un avi per part de mare que no sabem a qui pertany. El veiem tots els dies,

Benvolguts desconeguts, Pot ser que vosaltres mateixos vos pregunteu qüestions que malauradament tan sols vosaltres podeu contestar-vos; motiu pel qual

Dos vellets, agafats de la mà, sense parlar-se, s’ho deien tot. Fins i tot els retrets que, particularment ella li

De què fuges? Per ventura no saps que és força difícil i perillós – per no dir en va –

He conegut tres escriptors calbs i tres esquerrans. Mai he conegut, tanmateix, un escriptor que presente les dues característiques. No

Els cavalls de l’hàbit, dolços i plàcids cavalls del costum, eixos que trotant van escrivint insults en la planura del

Mai s’havia trobat tan sola en ella mateixa. Quieta, com un moble vell, oblidada, va passar la vesprada sencera; una

Qualsevol visió, el mer fet de sentir m’abstrau tant o més que els teus pensaments, ja que el teu continu

Des de la meua cambra, amb la porta mig oberta i assegut a la vora del llit, he estat observant

Fer les maletes. Vacances indefinides. Fugir. Enfonsar l’obligació. Anul·lar la preocupació. Assassinar els problemes (o millor encara, fer que se