Solc començar de matí, quan els carrers estan plens de buit, quan l’ombra és la llum que ennegreix el camí, quan els homes encara no han omplert els seus espais assignats; llavors, isc/entre de/a ma casa i comença el treball. Els homes, en general, no solen estar quiets molt de temps, es traslladen contínuament de […]
Empar somreia, estava asseguda al jardí de sa casa. Les seues mans gairebé juntes, reposaven sobre el seu ventre inflat. Començava, altra volta, a notar els moviments de la criatura. Ja feia quasi un mes que començaren; eren un moviments desconeguts per a ella, els sentia però no com es perceben les coses normals, amb […]
En veritat que la guerra em disgusta, encara que fins a cert punt la comprenc i, fins i tot, l’admet. Però m’hi trobe desplaçat, absent, em sent una mica ridícul matant enemics (quan ho aconseguisc, és clar). Com si la cosa no anara amb mi. És quelcom estrany, malgrat que, pel que sembla, és bastant […]
Jo, com a metge, he tingut casos particularment singulars. Estranys dins de la normalitat humana. Àdhuc, una volta vaig tindre un cas únic en la història terapèutica: Una malaltia totalment desconeguda per la humanitat; però que una vegada estudiada i catalogada va esdevindré una fita en la història de la medicina. Però això que se […]
He sembrat de petjades els camins estèrils. He intentat conéixer-me a través de les coses més insignificants, mirant-me en l’espill del món. Estic cansat i pràcticament estic al principi del principi. M’he imposat una meta que no conec. El meu peregrinatge pot estar prop del final, encara que el fi puga ser alhora un principi. […]
Sóc l’etern visitant. Durant tota la meua vida, des que jo recorde, tots el dies de l’any intente visitar els meus estimats cognats. Ells, per diversos conductes, em conviden a passar per la seua llar i, amb la seua companyia, deixar transcórrer unes hores d’alegria i convivència. Això em reconforta momentàniament i fins i tot […]
Asseguts a la vora del camí, envoltats pel silenci que de nosaltres dos emanava, el meu company i amic escorcollava cruament la nit amb els seus ulls tot just mig oberts. Amb un bufit breu i feble va arrossegar la totalitat de les estrelles fins a l’infinit, i allà quedaren arraconades esperant una nova ordre. […]
Quan em pentine els cabells sent que una part de mi s’acaba. Això no és obstacle perquè els trinats dels ocells esgarren aquells abillaments que, per desgràcia o ignorància, no posseeixen títols nobiliaris o patrimonis artístics. Tanmateix, les panderoles que cada matí ens delecten amb els seus balls afrodisíacs, ens permeten resistir les contrarietats del […]
Era botxí des de sempre, no havia fet una altra cosa en tota la seua vida. Després de molts anys d’ofici es trobava en el dilema d’abandonar la seua carrera o, vencent un sentiment (un profund sentiment –diria ell–), continuar el seu treball. Era l’únic botxí del país, i per això, alhora que era temut, […]
I fins i tot, adonant-se que obrava de manera atziaga per a ell, ella va continuar procedint de la mateixa manera, aniquilant, a poc a poc, un esperit tan feble. Aquesta actitud denotava certa inclinació al sadisme, llevat –pense jo– que actuara d’una manera inconscient, encara que, això sí, premeditada, la qual cosa era un […]
“Retalla la realitat, interpreta-la i posa-la en un altre indret” Un retallable podria ser un “tallable” repetit; això que sembla una ximpleria és, veritablement, allò que aparenta, és a dir, una bajanada. Però, per això mateix, una deducció absolutament vàlida i sobre la qual podem assentar una premissa en la qual s’acomoden totes les reflexions […]
Indubtablement havia de prendre una determinació. Feia diversos dies que duia la mànega al muscle, i això li començava a produir un cert cansament i, en certa manera, preocupació. Li havien indicat (amb no molt bones paraules) que arruixara tants jardins com trobara al seu pas; emperò feia tres dies que vagava inútilment pel desert […]
Fa anys, al meu país, hi va haver una època de gran mancança d’habitatges. Els perquè mai arribaren a descobrir-se. Els organismes oficials opinaven que era producte d’una planificació familiar dolenta de l’antic règim, la qual repercutia sensiblement sobre els programes actuals orquestrats pel govern. Per altra banda, les associacions de veïns, així com altres […]
La placidesa no era total, s’hi notava una tranquil·litat vagament relativa, tot i que era conscient que allò podia ser una concepció totalment errònia o, si més no, subjectiva. De totes maneres les meues mans estaven entrellaçades. Això era senyal inequívoc que l’assossec estava present mal que fóra d’una manera minsa, és a dir, que […]
Aquell cafè, com qualsevol altre que fóra semblant, posseïa un saló ample, perimetrat per grans espills. Totes les seues parets reflectien les oposades, i amb això feia una sensació de major amplitud. La decoració, que era clàssica, aportava detalls de vertadera avantguarda (és clar que tal vegada eixes novetats, hui en dia, estiguen ja periclitades). […]
Em pregunte si cada persona pensa el mateix en determinats moments de la seua vida. No és que m’importe gaire, però tota curiositat, per insignificant que siga, produeix certa ansietat, fins i tot malestar. Pense que si tots poguérem ajuntar un mateix pensament en un mateix instant, podríem fer realitat eixa idea, però si no […]
“… abans d’abans, molt abans del principi, les mentides eren innecessàries perquè la veritat no existia. El fet i la paraula eren la mateixa cosa, i per tant el camí fals de crear el fet pel mot no era concebible. Tot era, sense més, el que era. La pellorfa que cau en netejar els pensaments […]
Indubtablement la nota indica, ben a les clares, el lloc i el moment on han d’arreplegar-me. Espere que no haja passat res que els impedisca desplaçar-se, i el petit retard siga quelcom anecdòtic. És qüestió de distraure’m durant la hipotètica espera, perquè com més hi pense, més insofrible serà la tardança. Vertaderament, mai han arribat […]
El trellat i el bon juí del meu amic accidental feren, efectivament, profunda mossa en mi. L’havia conegut on normalment la gent és aspra, grossera i esquerpa; tanmateix ell, des del primer moment, tingué detalls molt significatius envers mi. Jo, almenys per anteriors experiències, no el vaig prendre seriosament, però a mesura que el temps […]
Era un home tan immensament ric, tan poderós, que quan el seu fill va fer el servei militar, li comprà una guerra per a ell sol. Era un hombre tan inmensamente rico, tan poderoso, que cuando su hijo hizo el servicio militar, le compró una guerra para él solo.
Les coses contades mai tenen la mateixa versemblança que quan són presenciades o viscudes per un mateix, de tal manera que poden ser deformades o fins i tot poden perdre part de la credibilitat que aparentment assenyalen. Per altra banda, tal volta, aquesta foto mig retocada del succés, és molt possible que ens faça més […]
Ocult entre els matolls, el caçador esperava la seua presa. Feia uns quants dies que romania pacientment, mes l’animal (amb encertada visió del moment) no apareixia per cap costat. Indubtablement tal pèrdua de temps l’inquietava. Tal volta és perquè per aquests paratges no habita la fera? – es preguntava repetides vegades el caçador, sense obtindre […]
He de tindre en compte, per a evitar-me sorpreses (a les quals mai m’acostume), que la meua vida és una completa bogeria, tanmateix, i atés que he de conviure amb tots aquells que m’envolten (encara que no per això m’assetgen i arraconen), desfigure de tal manera aquesta demencial forma de viure que ningú, absolutament ningú, […]
(fragments destacables d’una –qualsevol– conferència) Habitem en una vida esferoide, és a dir, evolucionem al voltant d’un cercle congènit tres vegades per dia, que ens ocasiona trastorns psíquics i econoplastes en la medul·la extrasensorial dels nervis hepàtics i ecoloides . Opinem que els atributs encefalòpodes assignats a la ment humana, encara que per causes no […]
No tenia més alternatives, l’única eixida factible era comunicar-li-ho a son pare; fins ara havia sigut molt dur, havia sigut molt penós per ambdós, però la realitat s’imposava de mica en mica, però inexorablement. Per tant, era lògic que son pare coneguera la veritat, eren massa anys de sofriment intern, ofegat per la por, de […]
