No debo olvidar que esa era mi única opción. Me desperté rodeado de envolturas de comida y con unos roedores devorando las sobras. Acaricié a uno y me levanté. Caminé hacía la cocina qué continuaba mojada y llena de barro después del altercado de ayer. Revisé el calendario de la heladera; eché un vistazo a […]
Aquestes ratlles les he fetes des de la meua posició d’afeccionat a l’art d’avantguarda, marginal o perifèric en general i com a practicant en algunes de les seues branques des de fa més de 40 anys. El que vol dir, que no intente, en absolut, assentar càtedra en res, entre altres coses perquè, precisament és […]
Hoy se ha roto mi taza favorita. La he roto yo, quiero decir, sacándola del microondas con demasiada prisa por tomarme un café con leche. Creo que se me ha escapado un lento «¡NOOO!». El café caía en cascada de la encimera, y las manos me temblaban mientras sujetaba un asa rota. Lo he puesto […]
Una imagen lo dice todo; aquello que ves en la imagen y también lo que está escondido tras el negativo. Es fácil ver a Nelson Mandela observar meditando a través de los barrotes –aquellos que fueron que fueron durante años parte de su morada y su celda en el penal de Robben Island– el devenir […]
Parar el món amb un espetec de dits, suposa una possibilitat de salvació. Col·locar conseqüentment i pacientment les peces d’escacs al tauler del món, suposa una possibilitat de salvació. Convéncer porta per porta, home a home, suposa una possibilitat de salvació. Pintar l’univers amb nous colors, suposa una possibilitat de salvació. Lliurar la mà oberta, […]
“Els meus ulls, mig oberts i plorosos per la llum intensa que els colpeja, veuen la música horrible que fa dansar les persones amb macabres escarufs. Per això… Voldria abastar la immensitat del Tot per a masegar-lo i reduir-lo al no-res. Voldria plorar els meus errors, que són els de tots, ja que no puc […]
Mai s’havien dut bé. Eren dos germans absolutament distints quant a caràcter i a físic. No congeniaven en res. Son pare, ja temps enrere, ho deia en repetides ocasions, potser d’una manera massa insistent i obsessiva, la qual cosa podia fer pensar, als ocasionals espectadors de les seues diatribes, que el pare mateix era el […]
Evidentment aquella casa no tenia per què ser precisament com jo volguera que fos. Ja, el seu aspecte exterior, denotava una estranya estructura i, decididament, certa tendència al monumentalisme. Això no danyava, en certa manera, el conjunt en el qual se centrava la mansió, però sí la feia ressaltar d’una manera extravagant. La seua visió […]
“¿Tan sólo milenios galopan en tu lomo? Tu antigüedad es mayor. ¿Es que tus ojos no fosforecen con pasiones recientes? ¿Eres carne de los sacrificios milenarios?” El pez de oro de Gamaliel Churata En La cultura de la resistencia (1973), Marta Traba reflexionaba sobre la dependencia del llamado nuevo mundo bajo ciertas hegemonías dominantes y coloniales, asunto que ha preocupado […]
Indubtablement aquell regiment s’havia tornat boig. Com la cosa més natural del món, s’havien desposseït de les seues robes i, totalment nus, ballaven sense cessar al son de la música estranya que produïen certs instruments ocasionalment preparats per a aquest instant. Ells mateixos, al marge del seu enteniment, els havien construït sense adonar-se’n. La batalla […]
En tal cas, i fóra el que fóra, allò incontestable és que estava ací per molt que els organismes oficials ho desmentiren contínuament. Jo, personalment, ho havia vist, i ningú podria objectar-me el contrari. Aquell que gosara refutar-me tal asserció, l’únic que aconseguiria és la burla i el menyspreu de la gent, perquè tothom estava […]
En aquests moments sóc un cec que necessita ser conduït. No puc plorar perquè els meus ulls estan endurits, secs, per quelcom que no comprenc ni sent. Desitjaria plorar fins a la infinitud, desitjaria ésser llàgrima per a relliscar eternament per la teua galta. Amb tot, m’és impossible fer-ho. No entenc el que em passa; […]
Tenim a casa un avi per part de mare que no sabem a qui pertany. El veiem tots els dies, el saludem, ens tutegem i tot, fins i tot mengem a la mateixa taula, però no sabem qui és. Li hem preguntat infinitat d’ocasions i infinitat de vegades ens ha contestat amb evasives. Ens estem […]
Benvolguts desconeguts, Pot ser que vosaltres mateixos vos pregunteu qüestions que malauradament tan sols vosaltres podeu contestar-vos; motiu pel qual veig innecessari preguntar-vos a cegues per a, indefugiblement, rebre respostes cegues. Motivacions simples i planes a part, el perquè d’aquesta missiva (diguem-li entre nosaltres, perquè no s’ofenga, “comunicat”) és més que res demostrar-vos, humiliar-vos i, […]
Dos vellets, agafats de la mà, sense parlar-se, s’ho deien tot. Fins i tot els retrets que, particularment ella li feia. El vell, sense que l’afectaren eixes dures paraules mudes, continuava estretament subjecte a ella, mirant a l’horitzó, i intentant assolir-lo. Mai, en un acte tan summament natural, havia vist jo una força tan tremenda. […]
De què fuges? Per ventura no saps que és força difícil i perillós – per no dir en va – nadar en un riu de semen, d’origen, de pre-vida? Has de projectar, amb molta i delicada cura, la teua futura ombra en l’ampit de la llera de l’inconscient, de la voluntat aliena. Submergeix el teu […]
He conegut tres escriptors calbs i tres esquerrans. Mai he conegut, tanmateix, un escriptor que presente les dues característiques. No negue, en absolut, que existisquen, no un, sinó mil, cinc mil o fins i tot milions que siguen calbs i esquerrans alhora. El que dic és que no n’he conegut cap calb i esquerrà que […]
Els cavalls de l’hàbit, dolços i plàcids cavalls del costum, eixos que trotant van escrivint insults en la planura del teu cervell. Eixos que, de tant en tant, dibuixen amb els seus galops un sofriment, un desig frustrat, eixos que al teu cap van formant l’odi producte d’un servilisme ignominiós. Eixos, sense més, seran els […]
Mai s’havia trobat tan sola en ella mateixa. Quieta, com un moble vell, oblidada, va passar la vesprada sencera; una vesprada que semblava no tenia ni principi ni fi. El seu mirar es perdia per la finestra de l’espai, per a mullar-se indefugiblement sota la persistent pluja de temps que queia de manera torrencial i […]
Qualsevol visió, el mer fet de sentir m’abstrau tant o més que els teus pensaments, ja que el teu continu raonar no em deixa llibertat per realitzar els meus actes. Sovint perceps les teues sensacions amb les meues facultats, i d’aquesta manera transiten dos raonaments tan potents per un camí tan prim, que l’únic que […]
En la contemplació de la falsa immensitat d’allò limitat, no s’hi pot trobar allò que tant anheles, i que per anhelar contínuament, se t‘escapa. Tot el que és senzillament possible és suficientment sòlid com per a crear-se una vida relativament còmoda. Ara bé, tractem per un instant d’eixir-nos-en del nostre edifici carnal i jutjar severament […]
He aconseguit mantindre liquades tres llàgrimes de record. El procés, encara que llarg i penós, ha significat tot un èxit. En principi vaig tindre seriosos problemes per a localitzar una ambaixada disposada a protegir, fent ús de les seus facultats diplomàtiques, un líquid tan apreciat. Després de cinc anys d’observació i pensant que tal vegada […]
Anhelat desig: en tot el context de la meua vida, tu, benvolgut desig, ocupes el lloc més fascinant i al mateix temps el més inabastable. Hauries de ser accessible per a mi, en tant que et trobes dins del meu cervell, perquè naixes en mi i mors en mi. Tanmateix, la realitat fa que mai […]
Des de la meua cambra, amb la porta mig oberta i assegut a la vora del llit, he estat observant els moviments precisos de la meua família. Unes tonalitats ataronjades banyaven suaument i amb –el meu entendre– estima i delicadesa, les parets i el sostre de l’estança, on pràcticament tota la família s’ocupava a distraure’s, […]
Fer les maletes. Vacances indefinides. Fugir. Enfonsar l’obligació. Anul·lar la preocupació. Assassinar els problemes (o millor encara, fer que se suïciden). Aturar el desgast. Oblidar allò inoblidable. Domènech es va apressar a preparar la marxa. No tenia maleta, i això, evidentment, li creava un problema. Encara que… sincerament, no tenia res a ficar-hi, no posseïa […]
