Espai dibuixat. Por Manel Costa

el volcà encrespat fuig a l’interior de l’estepa

té arxius de lava que renten la pell del riu

abelles ensinistrades fan mordent la llesca

un rosari de rialles traça el mapa madur del gebre

sense butxaques tot just hi ha memòria

sense birret la llengua del rapsode es refreda

davant tota pau en les carreres de vaques

hi ha necessitat d’un cavaller que pose ordre a l’estret 

coques de dacsa encenen l’alba

mentrestant el crepuscle objectiu es puja les calces

hi ha enceses bogeries que criden a sometent

i incòlumes massapans que tenen música al ventre

tots plegats il·lusionen el minut que cau convençut i malalt

tinc huit llavis esperant des de mil nou-cents seixanta-set 

acudeixen tots els dies a la porta de l’espart

però hui és dijous sant i les mesures s’han esgotat

no podré tractar de canvis quan la pluja és fèrria i pertinent

no obstant això

 llop o gos 

                                               tots som avançament