Actualidad

Carta al meu desig / Carta a mi deseo. Por Manel Costa

Anhelat desig: en tot el context de la meua vida, tu, benvolgut desig, ocupes el lloc més fascinant i al mateix temps el més inabastable. Hauries de ser accessible per a mi, en tant que et trobes dins del meu cervell, perquè naixes en mi i mors en mi. Tanmateix, la realitat fa que mai sigues meu, o més bé, que mai et tornes realitat. Ets inassolible perquè ets desig, tan prompte et realitzes deixes de ser-ho. Per això t’escric, perquè mai he arribat a tocar-te, a conèixer-te en tota la teua magnificència i profunditat. Desitjar-te implica estimar-te, però eixe mateix voler és el que et fa desig i no fet. Comprenc que mai aconseguiré agafar-te i estrènyer-te com a desig, mai arribaré a tastar la mel de la teua essència en el seu coneixement més íntegre, mai, malauradament, et tindré entre les meus mans per poder dir-te: “el meu desig”.

Luis Buñuel, Ese oscuro objeto del deseo, 1977

Anhelado deseo: en todo el contexto de mi vida, tú, querido deseo, ocupas el lugar más fascinante y al mismo tiempo el más inalcanzable. Deberías ser accesible para mí, dado que te encuentras dentro de mi cerebro, porque naces en mí y mueres en mí. Sin embargo, la realidad hace que nunca seas mío, o más bien, que nunca te vuelvas realidad. Eres inalcanzable porque eres deseo, tan pronto te realizas dejas de serlo. Por eso te escribo, porque nunca he llegado a tocarte, a conocerte en toda tu magnificencia y profundidad. Desearte implica amarte, pero ese mismo querer es lo que te hace deseo y no hecho. Comprendo que nunca conseguiré cogerte y apretarte como un deseo, nunca llegaré a probar la miel de tu esencia en su conocimiento más íntegro, nunca, desgraciadamente, te tendré entre mis manos para poder decirte: «mi querido deseo».

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *