Espai aleatori. Por Manel Costa

la poesia es pentina els versos cap a l’esquerra
és una llei anterior a la pròpia idea de llei
la cadència és una ratlla discontínua que es manifesta per a morir
un diccionari desmantellat és la seua guia espiritual
és millor cordar-se les síl·labes i no deixar-se traus solts en el paper
no té dia següent ni vorera on parar-se
l’experiència enutja la mucositat del cant

el vers és dolç per les cometes
i té un dromedari en la rima
conviu amb un fardatxo de muscleres felices
en canvi els llavis perfumats tenen seguidors fidels 
que planten branques de peix feixuc en els vessants del mont

harmonia lleument morta que destil·la pa i vi
i torç la boca el repugnant per agafar-se a les roques freqüents
un jardí de llapis encobreix el sant innocent 
i els ganivets d’antany es fan creus a les temples

tot està sepultat davall la saliva
on la pàgina calenta crea un espai de rialla