ActualidadRelatos

Domènech. Por Manel Costa

Fer les maletes. Vacances indefinides. Fugir. Enfonsar l’obligació. Anul·lar la preocupació. Assassinar els problemes (o millor encara, fer que se suïciden). Aturar el desgast. Oblidar allò inoblidable. Domènech es va apressar a preparar la marxa. No tenia maleta, i això, evidentment, li creava un problema. Encara que… sincerament, no tenia res a ficar-hi, no posseïa equipatge, tanmateix, idees no li’n mancaven. Necessitava, doncs, una maleta per a ficar idees. La disjuntiva sorgia de nou. Per a idees com les seues, quina grandària de maleta era la idònia? Moltes voltes, els seus amics, li havien dit que era un home amb grans idees… això és! en lloc d’una maleta s’enduria  un bagul, un bagul tan gran com les seues idees, però… el va assaltar una altra volta el dubte: com es poden extraure les idees del cap i ficar-les en un receptacle que ausades que no estava fet per a guardar aquest tipus d’objectes (per dir-los d’alguna manera)? Domènech, vençut, s’assegué damunt del seu llit, abastant amb les seues tres mans l’únic cap que tenia. Després d’una estona de silenci, va decidir desistir del viatge.

Bruno Catalano, El viajero, escultura de bronce

Hacer las maletas. Vacaciones indefinidas. Huir. Hundir la obligación. Anular la preocupación. Asesinar los problemas (o mejor aún, hacer que se suiciden). Detener el desgaste. Olvidar lo inolvidable. Domènech se apresuró a preparar la marcha. No tenía maleta, y esto, evidentemente, le creaba un problema. Aunque… sinceramente, no tenía nada que meter, no poseía equipaje, sin embargo, ideas no le faltaban. Necesitaba, pues, una maleta para meter ideas. La disyuntiva surgía de nuevo. Para ideas como las suyas, ¿qué tamaño de maleta era la idónea? Muchas veces, sus amigos, le habían dicho que era un hombre con grandes ideas… ¡eso es!, en lugar de una maleta se llevaría un baúl, un baúl tan grande como sus ideas, pero… le asaltó otra vez la duda: ¿cómo se pueden extraer las ideas de la cabeza y meterlas en un receptáculo que, como todos sabemos, no estaba hecho para guardar este tipo de objetos (por decirlo de alguna manera). Domènech, vencido, se sentó encima de su cama, abarcando con sus tres manos la única cabeza que tenía. Después de un rato de silencio, decidió desistir del viaje.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *