Carn que va caure a la graella: resenya vinguda del passat

«^Amb moltes novetats en el format, disseny gràfic i seccions, Canibaal va dedicar al maig de 2016 el seu sisè número a la doble temàtica «Carn i Literatura». La portada va estar dedicada a la performista Esther Ferrer i a l’interior van destacar les fotografies d’Isabel Muñoz, María Cañas, Concha Prada, relats inèdits d’Enrique Vila-Matas, assajos de Cristina Gutiérrez o l’entrevista extra-cárnica a Javier Gallego «Crudo».  L’univers canibaal va girar durant uns mesos al voltant del binomi «carn i metaliteratura».

Enfocaments de la carn des de moltes perspectives: com a provocació i pecat (Alberto Adsuara, Paola Bragado i unes altres), com a material per a la guerra i matança (l’entrevista a l’escultor sirià Assem Al Bacha o el relat de Jesús Zomeño), com intersexualidad en el diàleg entre Del Lagrace Volcano i Maria Llopis, la feminista autora de Maternitats subversives, la postcorporeidad d´Edu Almiñana i molts altres col·laboradors convidats.

Pel que fa a la metaliteratura a més de l´original de Vila-Matas van destacar els textes de Manuel Vilas, Cristina Morales Patricio Pron, l’escultura de Julián Ortiz o la intervenció pornogràfica en El Quixot d’Aitana Carrasco entre una trentena de col·laboradors.   En la presentació en el Col·legi Major Rector Peset es van donar a conèixer noves seccions com «Déjà vu», a ella, el Delegat de la Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica (FIPRESCI) i recent agregat Canibaal, l’escriptor i crític Oscar Peyrou va començar en justamente a Canibaal la seua polèmica i rica metodologia: escriure la crítica de les pel·lícules que mai ha vist.

Diari d’art, M. P. R