relatos Canibaal

Recordava quan, encara una xiqueta, es quedava embadalida escoltant als seus ídols. Passava hores senceres assaborint eixos canvis de to,

Sóc el típic “home espill”. No sé si aquesta manera de ser és una qualitat o un defecte, si és

De veritat que les reunions o tertúlies les desitge tant que, una vegada en conversa, em saben a poc. El

Sense dubte, aquella era una casa desmanegada en la qual, naturalment, vivien llogaters desmanegats i absorts, totalment, en la innocuïtat

Aquella vall era immensa en la seua petitesa comparativa. Veritablement tenia una ínfima extensió… comparativa, tan poca en tenia que

Jo, com a metge, he tingut casos particularment singulars. Estranys dins de la normalitat humana. Àdhuc, una volta vaig tindre

He sembrat de petjades els camins estèrils. He intentat conéixer-me a través de les coses més insignificants, mirant-me en l’espill

Sóc l’etern visitant. Durant tota la meua vida, des que jo recorde, tots el dies de l’any intente visitar els

Asseguts a la vora del camí, envoltats pel silenci que de nosaltres dos emanava, el meu company i amic escorcollava

I fins i tot, adonant-se que obrava de manera atziaga per a ell, ella va continuar procedint de la mateixa

“Retalla la realitat, interpreta-la i posa-la en un altre indret” Un retallable podria ser un “tallable” repetit; això que sembla

Indubtablement havia de prendre una determinació. Feia diversos dies que duia la mànega al muscle, i això li començava a

Fa anys, al meu país, hi va haver una època de gran mancança d’habitatges. Els perquè mai arribaren a descobrir-se.

La placidesa no era total, s’hi notava una tranquil·litat vagament relativa, tot i que era conscient que allò podia ser

“… abans d’abans, molt abans del principi, les mentides eren innecessàries perquè la veritat no existia. El fet i la

Indubtablement la nota indica, ben a les clares, el lloc i el moment on han d’arreplegar-me. Espere que no haja