Dualitat / Dualidad. Por Manel Costa

Qualsevol visió, el mer fet de sentir m’abstrau tant o més que els teus pensaments, ja que el teu continu raonar no em deixa llibertat per realitzar els meus actes. Sovint perceps les teues sensacions amb les meues facultats, i d’aquesta manera transiten dos raonaments tan potents per un camí tan prim, que l’únic que […]

Contemplació, alineació i èxtasi / Contemplación, enajenación y éxtasis. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

En la contemplació de la falsa immensitat d’allò limitat, no s’hi pot trobar allò que tant anheles, i que per anhelar contínuament, se t‘escapa. Tot el que és senzillament possible és suficientment sòlid com per a crear-se una vida relativament còmoda. Ara bé, tractem per un instant d’eixir-nos-en del nostre edifici carnal i jutjar severament […]

Tres llàgrimes de record / Tres lágrimas de recuerdo. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

He aconseguit mantindre liquades tres llàgrimes de record. El procés, encara que llarg i penós, ha significat tot un èxit. En principi vaig tindre seriosos problemes per a localitzar una ambaixada disposada a protegir, fent ús de les seus facultats diplomàtiques, un líquid tan apreciat. Després de cinc anys d’observació i pensant que tal vegada […]

Carta al meu desig / Carta a mi deseo. Por Manel Costa

Anhelat desig: en tot el context de la meua vida, tu, benvolgut desig, ocupes el lloc més fascinant i al mateix temps el més inabastable. Hauries de ser accessible per a mi, en tant que et trobes dins del meu cervell, perquè naixes en mi i mors en mi. Tanmateix, la realitat fa que mai […]

Bufonades / Bufonada. Por Manel Costa

Des de la meua cambra, amb la porta mig oberta i assegut a la vora del llit, he estat observant els moviments precisos de la meua família. Unes tonalitats ataronjades banyaven suaument i amb –el meu entendre– estima i delicadesa, les parets i el sostre de l’estança, on pràcticament tota la família s’ocupava a distraure’s, […]

Domènech. Por Manel Costa

Fer les maletes. Vacances indefinides. Fugir. Enfonsar l’obligació. Anul·lar la preocupació. Assassinar els problemes (o millor encara, fer que se suïciden). Aturar el desgast. Oblidar allò inoblidable. Domènech es va apressar a preparar la marxa. No tenia maleta, i això, evidentment, li creava un problema. Encara que… sincerament, no tenia res a ficar-hi, no posseïa […]

Els nous missioners / Los nuevos misioneros. Por Manel Costa

Així s’anunciava aquella estranya companyia de titellaires. Havien arribat a un poble menut al capvespre, i immediatament començaren a aixecar la gran carpa portàtil on, en els dies subsegüents, pensaven oferir al públic el seu espectacle. En unes poques hores acabaren el muntatge. L’habitacle era prou gran, encara que bastant senzill, ja que constava d’un […]

Una història força atapeïda / Una historia muy apretada. Por Manel Costa

Andreu, fill d’Arnau, era un xicot tímid i absent. Absent perquè no existia, tan sols en la ment de son pare, Arnau, habitava. Per tot això portava una vida constreta i buida. Era presoner de l’arbitrarietat i els capritxos de son pare. Aquest, per contra, era lliure dels seus actes, encara que darrerament també es […]

El pensador / El pensador. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

Jeroni dedicava una estona petita, tots els dies, a pensar sobre coses que mai se li havia ocorregut raonar, o preguntar-se per què eren així i no d’altra manera. Assegut a la butaca de la seua habitació, intentava cercar quelcom en el seu cervell, qualsevol pregunta verge de contestació i que estigués solta per la […]

La dama / La dama. Por Manel Costa con ilustraciones de Kolo

Aquella dama m’impressionà excessivament, no per la seua silueta, el seu físic o l’abillament que portava, sinó per l’espai que furtava a l’horitzó. Una estona abans un horitzó tebi i transmissor de somnis, ocupava el seu lloc; ara, ella, per davant, el feia desaparéixer. Això em va fer pensar que la dama en qüestió era, […]

Obstinació / Empeño. Por Manel Costa

Recordava quan, encara una xiqueta, es quedava embadalida escoltant als seus ídols. Passava hores senceres assaborint eixos canvis de to, eixes potents veus que se l’endinsaven plaentment per tots els porus del seu cos. No escoltava, mastegava la música!, feia gàrgares amb la melodia i després, pausadament, l’assaboria i se l’engolia. Era un èxtasi tal […]

L’home espill / El hombre espejo

Sóc el típic “home espill”. No sé si aquesta manera de ser és una qualitat o un defecte, si és positiva o, per contra, incideix negativament en el meu desenvolupament com a ésser. Al marge dels efectes que cause aquesta virtut o imperfecció, la veritat és que em sent tremendament inquiet i vacil·lant. Pot ser […]

L’Ídol de les tertúlies / El ídolo de las tertulias. Por Manel Costa

De veritat que les reunions o tertúlies les desitge tant que, una vegada en conversa, em saben a poc. El cas és que mai aconsegueixen ser el que anheles que siguen. De totes maneres és impossible explicar d’una manera convincent el delit que sent quan em comuniquen una nova reunió. Ells saben que, més tard, […]

Impotencia / Impotencia. Por Manel Costa

Sense dubte, aquella era una casa desmanegada en la qual, naturalment, vivien llogaters desmanegats i absorts, totalment, en la innocuïtat de les seues vides. Basaven els seus moments, continus i permanents, en nimietats que només ells realçaven a nivells summament especials, les quals, no per arribar a ser-ho en les seues ments, estaven fora de […]

La vall / El valle. Por Manel Costa

Aquella vall era immensa en la seua petitesa comparativa. Veritablement tenia una ínfima extensió… comparativa, tan poca en tenia que gairebé era una temeritat cridar-la vall. Per altra banda tampoc estava envoltada de muntanyes belles i escarpades, ni tan sols per monticles xicotets. Menys encara la travessava un riu, ni les seues terres (les seues […]

El comptador d’homes / El contador de hombres. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

Solc començar de matí, quan els carrers estan plens de buit, quan l’ombra és la llum que ennegreix el camí, quan els homes encara no han omplert els seus espais assignats; llavors, isc/entre de/a ma casa i comença el treball. Els homes, en general, no solen estar quiets molt de temps, es traslladen contínuament de […]

Jo i Jo / Yo y yo. Por Manel Costa con ilustraciones de Kolo

Empar somreia, estava asseguda al jardí de sa casa. Les seues mans gairebé juntes, reposaven sobre el seu ventre inflat. Començava, altra volta, a notar els moviments de la criatura. Ja feia quasi un mes que començaren; eren un moviments desconeguts per a ella, els sentia però no com es perceben les coses normals, amb […]

El soldat / El soldado. Por Manel Costa

En veritat que la guerra em disgusta, encara que fins a cert punt la comprenc i, fins i tot, l’admet. Però m’hi trobe desplaçat, absent, em sent una mica ridícul matant enemics (quan ho aconseguisc, és clar). Com si la cosa no anara amb mi. És quelcom estrany, malgrat que, pel que sembla, és bastant […]

Un aspecte terriblement normal / Un aspecto terriblemente normal. Por Manel Costa

Jo, com a metge, he tingut casos particularment singulars. Estranys dins de la normalitat humana. Àdhuc, una volta vaig tindre un cas únic en la història terapèutica: Una malaltia totalment desconeguda per la humanitat; però que una vegada estudiada i catalogada va esdevindré una fita en la història de la medicina. Però això que se […]

Aquell / Aquel. Por Manel Costa

He sembrat de petjades els camins estèrils. He intentat conéixer-me a través de les coses més insignificants, mirant-me en l’espill del món. Estic cansat i pràcticament estic al principi del principi. M’he imposat una meta que no conec. El meu peregrinatge pot estar prop del final, encara que el fi puga ser alhora un principi. […]

El visitant / El visitante. Por Manel Costa

Sóc l’etern visitant. Durant tota la meua vida, des que jo recorde, tots el dies de l’any intente visitar els meus estimats cognats. Ells, per diversos conductes, em conviden a passar per la seua llar i, amb la seua companyia, deixar transcórrer unes hores d’alegria i convivència. Això em reconforta momentàniament i fins i tot […]

Testimoni sobre una amistat / Testimonio sobre una amistad. Por Manel Costa

Asseguts a la vora del camí, envoltats pel silenci que de nosaltres dos emanava, el meu company i amic escorcollava cruament la nit amb els seus ulls tot just mig oberts. Amb un bufit breu i feble va arrossegar la totalitat de les estrelles fins a l’infinit, i allà quedaren arraconades esperant una nova ordre. […]

Buit, fofo i desert / Vacío, fofo y desierto. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

Quan em pentine els cabells sent que una part de mi s’acaba. Això no és obstacle perquè els trinats dels ocells esgarren aquells abillaments que, per desgràcia o ignorància, no posseeixen títols nobiliaris o patrimonis artístics. Tanmateix, les panderoles que cada matí ens delecten amb els seus balls afrodisíacs, ens permeten resistir les contrarietats del […]

El botxí / El verdugo. Por Manel Costa con ilustraciones de Kolo

Era botxí des de sempre, no havia fet una altra cosa en tota la seua vida. Després de molts anys d’ofici es trobava en el dilema d’abandonar la seua carrera o, vencent un sentiment (un profund sentiment –diria ell–), continuar el seu treball. Era l’únic botxí del país, i per això, alhora que era temut, […]

Afonament / Derrumbamiento. Por Manel Costa

I fins i tot, adonant-se que obrava de manera atziaga per a ell, ella va continuar procedint de la mateixa manera, aniquilant, a poc a poc, un esperit tan feble. Aquesta actitud denotava certa inclinació al sadisme, llevat –pense jo– que actuara d’una manera inconscient, encara que, això sí, premeditada, la qual cosa era un […]