El caçador / El cazador. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

Ocult entre els matolls, el caçador esperava la seua presa. Feia uns quants dies que romania pacientment, mes l’animal (amb encertada visió del moment) no apareixia per cap costat. Indubtablement tal pèrdua de temps l’inquietava. Tal volta és perquè per aquests paratges no habita la fera? – es preguntava repetides vegades el caçador, sense obtindre […]

Una platja molt singular / Una playa muy singular. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

He de tindre en compte, per a evitar-me sorpreses (a les quals mai m’acostume), que la meua vida és una completa bogeria, tanmateix, i atés que he de conviure amb tots aquells que m’envolten (encara que no per això m’assetgen i arraconen), desfigure de tal manera aquesta demencial forma de viure que ningú, absolutament ningú, […]

Estudi sobre els cossos reflectits en les síntesis paranormals de les vísceres / Estudio sobre los cuerpos reflejados en las síntesis paranormales de las vísceras. Por Manel Costa

(fragments destacables d’una –qualsevol– conferència) Habitem en una vida esferoide, és a dir, evolucionem al voltant d’un cercle congènit tres vegades per dia, que ens ocasiona trastorns psíquics i econoplastes en la medul·la extrasensorial dels nervis hepàtics i ecoloides . Opinem que els atributs encefalòpodes assignats a la ment humana, encara que per causes no […]

Conversa amb el pare / Conversación con el padre. Por Manel Costa

No tenia més alternatives, l’única eixida factible era comunicar-li-ho a son pare; fins ara havia sigut molt dur, havia sigut molt penós per ambdós, però la realitat s’imposava de mica en mica, però inexorablement. Per tant, era lògic que son pare coneguera la veritat, eren massa anys de sofriment intern, ofegat per la por, de […]

L’Extremunció fa un nu / La extremaunción hace un desnudo. Por Manel Costa

Patia complex d’home, encara que tan sols era un pensament. Les vesprades, quan el sol es vestia de negre, passejava entre les paraules, les intencions i els laments. Sa mare, molta mare de tota la vida, li cantava una pallissa per allò que haguera pogut ésser i que mai havia estat.  Entre els seus dits […]

Els ningú / Los nadie. Por Manel Costa

Fa temps que pensem en la causa i l’efecte. Fa temps que pensem en l’absència de l’efecte. Fa temps que pensem en l’absència de la causa. Hem arribat a pensar que existeix un ningú culpable de tot això. I posats a opinar (amb més o menys serietat) és possible que vostés, que són ningú (per […]

Amor total / Amor total. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

És veritat que l’expressió verbal, l’escriptura, i fins i tot el pensament, tenen els seus límits (almenys de moment). Per tant, la definició de l’amor es troba en l’eteri, en el no-res i en el tot, i és molt difícil agafar-la per a convertir-la en mots. L’AMOR TOTAL ha de constar de tres facetes, cadascuna […]

A la recerca de la igualtat per mitjà de la forma / En busca de la igualdad mediante la forma. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

Vaig ser un home preocupat per copsar les mesures de les formes. Em trobava summament obsessionat per l’estretor de certs buits, per omplir-los amb les proporcions de les coses. Això, que podria paréixer una bogeria, era en mi producte d’una sèrie de meditacions i conjectures tremendament llargues i conseqüents. La meua idea consistia d’omplir tot […]

Tan sols qui ha segut esclau pot convertir-se en tirà / Tan solo quien ha sido esclavo puede convertirse en tirano. Por Manel Costa

“Em produeix un tremend fàstic la presència d’eixos éssers que, deixats de la mà del seu déu, recullen humilment allò que altres tiren. Deduïsc que aquests homes tenen un ‘paper’ concret a representar en aquesta vida i seria injust que per falsos drets o remordiments ficticis els traguérem de la misèria.  Pense que estan ací […]

Fracassos / Fracasos. Por Manel Costa

Almenys sóc l’únic amo dels meus fracassos. Tan sols d’ells puc vanagloriar-me, ja que tot i ser una cosa negativa, fa que em senta posseïdor de quelcom totalment inabastable per a la resta. És el primer títol que puc penjar a la paret de la meua estima: “EXPERT EN FRACASSOS!” (Entenc, naturalment, els que de […]

Els gossos o qualsevol altres animals domèstics (inclús l’home) / Los perros o cualesquiera otros animales domésticos (incluido el hombre). Por Manel Costa

Els gossos, eixos animals que es diuen (o diem) amics de l’home, em resulten obertament irritants o, sent una mica més sincer, insuportables. No podria dir el perquè (almenys no un motiu amb suficient pes), però és un sentiment que tinc molt clar, està molt ficat dins de mi, i, potser, el que més em […]

Els retrats / Los retratos. Por Manel Costa

Els retrats, eixos que es fan mitjançant pinzell i sense procediments més o menys mecànics, sempre m’han cridat l’atenció. M’han subjugat pel disgust i plaer que  m’oferien alhora (fet que em demostrava que quelcom molt negatiu pot ser compatible amb un estat de complaença). La meua decepció no consistia en la valoració artística del quadre, o […]

La massa / La masa. Por Manel Costa

He vist gent agranar els carrers, abstreta en el seu treball, sense parar, com autòmats, amb els seus millors vestits, amb les seues joies més cares, sense encreuar-se ni tan sols una paraula entre ells, sense tot just percebre el que feien. He anat preguntant un per un, l’un darrere l’altre, sense obtindre cap resposta, […]

A favor de la inacció! / ¡A favor de la inacción! Por Manel Costa

Qualsevol moment és bo per col·locar-se un barret damunt del cap o en qualsevol altra part del cos, si bé, és força possible, que l’esforç realitzat en eixa acció limite i condicione l’intent hipotèticament següent, que potser, per la seua suposada importància, pot variar tota la seua futura existència. Això vol dir que hem d’avaluar […]

La meua amiga l’aranya / Mi amiga la araña. Por Manel Costa

Reconec que la meua actitud no és del tot habitual, tal vegada no siga tan ortodoxa com hauria de ser (cas que les actituds pogueren ser catalogades i qualificades a perpetuïtat), malgrat que quan prenc una decisió, habitualment la mantinc fèrriament… llevat que la canvie per una altra segons em pegue l’aire de cara o […]

El nostre estimat professor / Nuestro estimado profesor. Por Manel Costa

Tenim un professor d’història al qual no coneixem, tanmateix l’admirem i, en alguns moments molt concrets, fins i tot l’estimem. Ell mai s’ha deixat veure per l’aula, ni tan sols pel col·legi; malgrat tot això, com déiem abans, l’estimem. El sentim entre nosaltres, i quan això succeeix una immensa felicitat i saviesa ens inunda. La […]

Una escena significativa. Por Victoria Petersen

Ese día el cielo no era azul, azul como a él le gustaba. Era gris.  En aquel entonces los días tenían el mismo color. La vida era en tonos de grises, como las cortinas de esa habitación y las paredes. Que al principio parecían ser blancas. Pero déjenme decirles, que no deben dejarse engañar por […]

La paradoja. Por Ximo Rochera

Las calles están vacías, no es algo nuevo, ocurre una vez al año desde la primera pandemia. Me gusta verlas de esta forma. Se dijo entonces que no habría ningún problema. Decenas de laboratorios con miles de investigadores trabajaron en conseguir una vacuna que les diera fama y dinero… Varios lo consiguieron, aunque también causaron […]

Cuando Yersinia se casó con Corona. Por Eduardo Viladés

Lo predije en el año 1555. Todo comenzaría en los Almacenes Sonsoles del centro de la ciudad. Lo veía con claridad prístina, pero nadie me hizo caso. Los primeros síntomas se verían en los balcones de la ciudad a las ocho de la tarde. En primer lugar, pérdida de fuerza en los aplausos. A continuación, […]