Problemes familiars/ Problemas familiares. Por Manel Costa
Mai s’havien dut bé. Eren dos germans absolutament distints quant a caràcter i a físic. No congeniaven en res. Son pare, ja temps enrere, ho deia en repetides ocasions, potser […]
Descripció d’una casa salvatge
Evidentment aquella casa no tenia per què ser precisament com jo volguera que fos. Ja, el seu aspecte exterior, denotava una estranya estructura i, decididament, certa tendència al monumentalisme. Això […]
Ricardo Terrones y la pulsión atávica. Por Aldo Alcota
“¿Tan sólo milenios galopan en tu lomo? Tu antigüedad es mayor. ¿Es que tus ojos no fosforecen con pasiones recientes? ¿Eres carne de los sacrificios milenarios?” El pez de oro de […]
Per la pau / Por la paz. Por Manel Costa
Indubtablement aquell regiment s’havia tornat boig. Com la cosa més natural del món, s’havien desposseït de les seues robes i, totalment nus, ballaven sense cessar al son de la música […]
El Tramvia que anava a enlloc / El tranvía que iba a ninguna parte. Por Manel Costa
En tal cas, i fóra el que fóra, allò incontestable és que estava ací per molt que els organismes oficials ho desmentiren contínuament. Jo, personalment, ho havia vist, i ningú […]
Hi ha coses i coses / Hay cosas y cosas. Por Manel Costa
En aquests moments sóc un cec que necessita ser conduït. No puc plorar perquè els meus ulls estan endurits, secs, per quelcom que no comprenc ni sent. Desitjaria plorar fins […]
L’avi matern / El abuelo materno. Por Manel Costa
Tenim a casa un avi per part de mare que no sabem a qui pertany. El veiem tots els dies, el saludem, ens tutegem i tot, fins i tot mengem […]
Correspondència / Correspondencia. Por Manel Costa
Benvolguts desconeguts, Pot ser que vosaltres mateixos vos pregunteu qüestions que malauradament tan sols vosaltres podeu contestar-vos; motiu pel qual veig innecessari preguntar-vos a cegues per a, indefugiblement, rebre respostes […]
Dos mans per a guarir l’origen / Dos manos para curar el origen. Por Manel Costa
Dos vellets, agafats de la mà, sense parlar-se, s’ho deien tot. Fins i tot els retrets que, particularment ella li feia. El vell, sense que l’afectaren eixes dures paraules mudes, […]
Cap a on vas? / ¿Hacia dónde vas?
De què fuges? Per ventura no saps que és força difícil i perillós – per no dir en va – nadar en un riu de semen, d’origen, de pre-vida? Has […]
Reflexions literàries / Reflexiones literarias. Por Manel Costa
He conegut tres escriptors calbs i tres esquerrans. Mai he conegut, tanmateix, un escriptor que presente les dues característiques. No negue, en absolut, que existisquen, no un, sinó mil, cinc […]
Potser un potser naixerà / Quizás un quizás nacerá. Por Manel Costa
Els cavalls de l’hàbit, dolços i plàcids cavalls del costum, eixos que trotant van escrivint insults en la planura del teu cervell. Eixos que, de tant en tant, dibuixen amb […]
Esplai versus soledat / Esparcimiento versus soledad. Por Manel Costa
Mai s’havia trobat tan sola en ella mateixa. Quieta, com un moble vell, oblidada, va passar la vesprada sencera; una vesprada que semblava no tenia ni principi ni fi. El […]
Dualitat / Dualidad. Por Manel Costa
Qualsevol visió, el mer fet de sentir m’abstrau tant o més que els teus pensaments, ja que el teu continu raonar no em deixa llibertat per realitzar els meus actes. […]
Contemplació, alineació i èxtasi / Contemplación, enajenación y éxtasis. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo
En la contemplació de la falsa immensitat d’allò limitat, no s’hi pot trobar allò que tant anheles, i que per anhelar contínuament, se t‘escapa. Tot el que és senzillament possible […]
Tres llàgrimes de record / Tres lágrimas de recuerdo. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo
He aconseguit mantindre liquades tres llàgrimes de record. El procés, encara que llarg i penós, ha significat tot un èxit. En principi vaig tindre seriosos problemes per a localitzar una […]
Carta al meu desig / Carta a mi deseo. Por Manel Costa
Anhelat desig: en tot el context de la meua vida, tu, benvolgut desig, ocupes el lloc més fascinant i al mateix temps el més inabastable. Hauries de ser accessible per […]
Bufonades / Bufonada. Por Manel Costa
Des de la meua cambra, amb la porta mig oberta i assegut a la vora del llit, he estat observant els moviments precisos de la meua família. Unes tonalitats ataronjades […]
Domènech. Por Manel Costa
Fer les maletes. Vacances indefinides. Fugir. Enfonsar l’obligació. Anul·lar la preocupació. Assassinar els problemes (o millor encara, fer que se suïciden). Aturar el desgast. Oblidar allò inoblidable. Domènech es va […]
Els nous missioners / Los nuevos misioneros. Por Manel Costa
Així s’anunciava aquella estranya companyia de titellaires. Havien arribat a un poble menut al capvespre, i immediatament començaren a aixecar la gran carpa portàtil on, en els dies subsegüents, pensaven […]
Una història força atapeïda / Una historia muy apretada. Por Manel Costa
Andreu, fill d’Arnau, era un xicot tímid i absent. Absent perquè no existia, tan sols en la ment de son pare, Arnau, habitava. Per tot això portava una vida constreta […]
El pensador / El pensador. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo
Jeroni dedicava una estona petita, tots els dies, a pensar sobre coses que mai se li havia ocorregut raonar, o preguntar-se per què eren així i no d’altra manera. Assegut […]
La dama / La dama. Por Manel Costa con ilustraciones de Kolo
Aquella dama m’impressionà excessivament, no per la seua silueta, el seu físic o l’abillament que portava, sinó per l’espai que furtava a l’horitzó. Una estona abans un horitzó tebi i […]
Obstinació / Empeño. Por Manel Costa
Recordava quan, encara una xiqueta, es quedava embadalida escoltant als seus ídols. Passava hores senceres assaborint eixos canvis de to, eixes potents veus que se l’endinsaven plaentment per tots els […]
L’home espill / El hombre espejo
Sóc el típic “home espill”. No sé si aquesta manera de ser és una qualitat o un defecte, si és positiva o, per contra, incideix negativament en el meu desenvolupament […]
