Mai s’havia trobat tan sola en ella mateixa. Quieta, com un moble vell, oblidada, va passar la vesprada sencera; una vesprada que semblava no tenia ni principi ni fi. El […]

Qualsevol visió, el mer fet de sentir m’abstrau tant o més que els teus pensaments, ja que el teu continu raonar no em deixa llibertat per realitzar els meus actes. […]

Des de la meua cambra, amb la porta mig oberta i assegut a la vora del llit, he estat observant els moviments precisos de la meua família. Unes tonalitats ataronjades […]

Fer les maletes. Vacances indefinides. Fugir. Enfonsar l’obligació. Anul·lar la preocupació. Assassinar els problemes (o millor encara, fer que se suïciden). Aturar el desgast. Oblidar allò inoblidable. Domènech es va […]

Així s’anunciava aquella estranya companyia de titellaires. Havien arribat a un poble menut al capvespre, i immediatament començaren a aixecar la gran carpa portàtil on, en els dies subsegüents, pensaven […]

Andreu, fill d’Arnau, era un xicot tímid i absent. Absent perquè no existia, tan sols en la ment de son pare, Arnau, habitava. Per tot això portava una vida constreta […]

Recordava quan, encara una xiqueta, es quedava embadalida escoltant als seus ídols. Passava hores senceres assaborint eixos canvis de to, eixes potents veus que se l’endinsaven plaentment per tots els […]

Sóc el típic “home espill”. No sé si aquesta manera de ser és una qualitat o un defecte, si és positiva o, per contra, incideix negativament en el meu desenvolupament […]

De veritat que les reunions o tertúlies les desitge tant que, una vegada en conversa, em saben a poc. El cas és que mai aconsegueixen ser el que anheles que […]

Sense dubte, aquella era una casa desmanegada en la qual, naturalment, vivien llogaters desmanegats i absorts, totalment, en la innocuïtat de les seues vides. Basaven els seus moments, continus i […]

Aquella vall era immensa en la seua petitesa comparativa. Veritablement tenia una ínfima extensió… comparativa, tan poca en tenia que gairebé era una temeritat cridar-la vall. Per altra banda tampoc […]

Jo, com a metge, he tingut casos particularment singulars. Estranys dins de la normalitat humana. Àdhuc, una volta vaig tindre un cas únic en la història terapèutica: Una malaltia totalment […]

He sembrat de petjades els camins estèrils. He intentat conéixer-me a través de les coses més insignificants, mirant-me en l’espill del món. Estic cansat i pràcticament estic al principi del […]

Sóc l’etern visitant. Durant tota la meua vida, des que jo recorde, tots el dies de l’any intente visitar els meus estimats cognats. Ells, per diversos conductes, em conviden a […]

Asseguts a la vora del camí, envoltats pel silenci que de nosaltres dos emanava, el meu company i amic escorcollava cruament la nit amb els seus ulls tot just mig […]