La llacuna i altres poemes. Por Aleska Rochera
1º Premi Manuel Sanchis Guarner
LA LLUNA
Totes les estreles l’abracen
L’envolten delicadament
Jo la mire molt atentament
Mentre les gèlides nits passen
Contemple el seu màgic resplendor
I la seua perfecta dolçor
Reflectida en la llacuna
Jo estic observant la lluna
LA LLACUNA
Ofego els meus peus en l’aigua
Barrejo totes les pedres
Busque en la meua ànima nua
Les teues carícies fredes
M’afone en els meus records
Veig els peixos movent-se
Escolte els meus crits sords
I en el fred col·lapse
SINERGIA
Quan mires cap a la lluna
Recordes tots els teus somnis
Que tenies molt petit
Quan no tenies dimonis
Quan mires a la llacuna
En ella et veus reflectit
La teua part més humil
I l’oculta, la vil
La lluna enlluerna les aigües
En l’aigua es veu la lluna
Formen la seua energia
Es necessiten les dues
Mai es troben per infortuna
Però juntes fan sinergia
Oh, qué bonito…Escolte els meus crits sords
I en el fred col·lapse ..
Soy Aleska: muchas gracias, qué vergüenza…
M’ha encantat. Enhorabona
Tu bisabuela Sabina decía que «vergüenza sólo de hacer cosas malas», así que no te preocupes, lo que has hecho no sólo no es malo, sino que es muy bonito. Felicidades.
«… i convertir l’expressió en una fórmula de felicitació davant un fet celebrable:»
Moltes felicitats pel premi, a Aleska, ( i a la lluna, i a la llacuna ), molt merescut i, a per el pròxim premi!
Jopetas Aleska, qué sorpresa !!!
Me ha encantado !!!
Enhorabuena por el premio, bienvenida al parnaso poético, espero que sea sólo el primero de una larga serie.
Muchas gracias Gono, un beso