ActualidadPoesía

La llacuna i altres poemes. Por Aleska Rochera

1º Premi Manuel Sanchis Guarner

LA LLUNA

Totes les estreles l’abracen

L’envolten delicadament

Jo la mire molt atentament 

Mentre les gèlides nits passen 

Contemple el seu màgic resplendor 

I la seua perfecta dolçor 

Reflectida en la llacuna 

Jo estic observant la lluna

LA LLACUNA

Ofego els meus peus en l’aigua

Barrejo totes les pedres 

Busque en la meua ànima nua 

Les teues carícies fredes 

M’afone en els meus records 

Veig els peixos movent-se 

Escolte els meus crits sords 

I en el fred col·lapse 

SINERGIA 

Quan mires cap a la lluna 

Recordes tots els teus somnis 

Que tenies molt petit

Quan no tenies dimonis 

Quan mires a la llacuna 

En ella et veus reflectit 

La teua part més humil 

I l’oculta, la vil

La lluna enlluerna les aigües

En l’aigua es veu la lluna 

Formen la seua energia 

Es necessiten les dues 

Mai es troben per infortuna 

Però juntes fan sinergia

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *