L’Assassinat II / El asessinato II. Por Manel Costa con ilustraciones de Kolo

Em pregunte si cada persona pensa el mateix en determinats moments de la seua vida. No és que m’importe gaire, però tota curiositat, per insignificant que siga, produeix certa ansietat, fins i tot malestar. Pense que si tots poguérem ajuntar un mateix pensament en un mateix instant, podríem fer realitat eixa idea, però si no […]

L’Assassinat I / El asesinato I

“… abans d’abans, molt abans del principi, les mentides eren innecessàries perquè la veritat no existia. El fet i la paraula eren la mateixa cosa, i per tant el camí fals de crear el fet pel mot no era concebible. Tot era, sense més, el que era. La pellorfa que cau en netejar els pensaments […]

L’Espera de Guillem / La espera de Guillermo. Por Manel Costa

Indubtablement la nota indica, ben a les clares, el lloc i el moment on han d’arreplegar-me. Espere que no haja passat res que els impedisca desplaçar-se, i el petit retard siga quelcom anecdòtic. És qüestió de distraure’m durant la hipotètica espera, perquè com més hi pense, més insofrible serà la tardança. Vertaderament, mai han arribat […]

Encontre amb l’esperança inabastable / Encuentro con la esperanza inalcanzable

El trellat i el bon juí del meu amic accidental feren, efectivament, profunda mossa en mi. L’havia conegut on normalment la gent és aspra, grossera i esquerpa; tanmateix ell, des del primer moment, tingué detalls molt significatius envers mi. Jo, almenys per anteriors experiències, no el vaig prendre seriosament, però a mesura que el temps […]

L’Arrest / El arresto. Por Manel Costa

Les coses contades mai tenen la mateixa versemblança que quan són presenciades o viscudes per un mateix, de tal manera que poden ser deformades o fins i tot poden perdre part de la credibilitat que aparentment assenyalen. Per altra banda, tal volta, aquesta foto mig retocada del succés, és molt possible que ens faça més […]

El caçador / El cazador. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

Ocult entre els matolls, el caçador esperava la seua presa. Feia uns quants dies que romania pacientment, mes l’animal (amb encertada visió del moment) no apareixia per cap costat. Indubtablement tal pèrdua de temps l’inquietava. Tal volta és perquè per aquests paratges no habita la fera? – es preguntava repetides vegades el caçador, sense obtindre […]

Una platja molt singular / Una playa muy singular. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

He de tindre en compte, per a evitar-me sorpreses (a les quals mai m’acostume), que la meua vida és una completa bogeria, tanmateix, i atés que he de conviure amb tots aquells que m’envolten (encara que no per això m’assetgen i arraconen), desfigure de tal manera aquesta demencial forma de viure que ningú, absolutament ningú, […]

Estudi sobre els cossos reflectits en les síntesis paranormals de les vísceres / Estudio sobre los cuerpos reflejados en las síntesis paranormales de las vísceras. Por Manel Costa

(fragments destacables d’una –qualsevol– conferència) Habitem en una vida esferoide, és a dir, evolucionem al voltant d’un cercle congènit tres vegades per dia, que ens ocasiona trastorns psíquics i econoplastes en la medul·la extrasensorial dels nervis hepàtics i ecoloides . Opinem que els atributs encefalòpodes assignats a la ment humana, encara que per causes no […]

Conversa amb el pare / Conversación con el padre. Por Manel Costa

No tenia més alternatives, l’única eixida factible era comunicar-li-ho a son pare; fins ara havia sigut molt dur, havia sigut molt penós per ambdós, però la realitat s’imposava de mica en mica, però inexorablement. Per tant, era lògic que son pare coneguera la veritat, eren massa anys de sofriment intern, ofegat per la por, de […]

L’Extremunció fa un nu / La extremaunción hace un desnudo. Por Manel Costa

Patia complex d’home, encara que tan sols era un pensament. Les vesprades, quan el sol es vestia de negre, passejava entre les paraules, les intencions i els laments. Sa mare, molta mare de tota la vida, li cantava una pallissa per allò que haguera pogut ésser i que mai havia estat.  Entre els seus dits […]

Els ningú / Los nadie. Por Manel Costa

Fa temps que pensem en la causa i l’efecte. Fa temps que pensem en l’absència de l’efecte. Fa temps que pensem en l’absència de la causa. Hem arribat a pensar que existeix un ningú culpable de tot això. I posats a opinar (amb més o menys serietat) és possible que vostés, que són ningú (per […]

La parella / La pareja. Por Manel Costa

“Encara no he trobat res estàtic i inamovible. Tot, absolutament tot, evoluciona, es transforma, canvia, baldament a distints ritmes. La velocitat no és la mateixa en tot i en tots, i això comporta inadaptacions, les quals produeixen, obligatòriament, morts i naixements. Fins ara, el temps relativament actual de la parella, és a dir, la unió […]

Amor total / Amor total. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

És veritat que l’expressió verbal, l’escriptura, i fins i tot el pensament, tenen els seus límits (almenys de moment). Per tant, la definició de l’amor es troba en l’eteri, en el no-res i en el tot, i és molt difícil agafar-la per a convertir-la en mots. L’AMOR TOTAL ha de constar de tres facetes, cadascuna […]

A la recerca de la igualtat per mitjà de la forma / En busca de la igualdad mediante la forma. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

Vaig ser un home preocupat per copsar les mesures de les formes. Em trobava summament obsessionat per l’estretor de certs buits, per omplir-los amb les proporcions de les coses. Això, que podria paréixer una bogeria, era en mi producte d’una sèrie de meditacions i conjectures tremendament llargues i conseqüents. La meua idea consistia d’omplir tot […]

Tan sols qui ha segut esclau pot convertir-se en tirà / Tan solo quien ha sido esclavo puede convertirse en tirano. Por Manel Costa

“Em produeix un tremend fàstic la presència d’eixos éssers que, deixats de la mà del seu déu, recullen humilment allò que altres tiren. Deduïsc que aquests homes tenen un ‘paper’ concret a representar en aquesta vida i seria injust que per falsos drets o remordiments ficticis els traguérem de la misèria.  Pense que estan ací […]

Fracassos / Fracasos. Por Manel Costa

Almenys sóc l’únic amo dels meus fracassos. Tan sols d’ells puc vanagloriar-me, ja que tot i ser una cosa negativa, fa que em senta posseïdor de quelcom totalment inabastable per a la resta. És el primer títol que puc penjar a la paret de la meua estima: “EXPERT EN FRACASSOS!” (Entenc, naturalment, els que de […]

Els gossos o qualsevol altres animals domèstics (inclús l’home) / Los perros o cualesquiera otros animales domésticos (incluido el hombre). Por Manel Costa

Els gossos, eixos animals que es diuen (o diem) amics de l’home, em resulten obertament irritants o, sent una mica més sincer, insuportables. No podria dir el perquè (almenys no un motiu amb suficient pes), però és un sentiment que tinc molt clar, està molt ficat dins de mi, i, potser, el que més em […]

Els retrats / Los retratos. Por Manel Costa

Els retrats, eixos que es fan mitjançant pinzell i sense procediments més o menys mecànics, sempre m’han cridat l’atenció. M’han subjugat pel disgust i plaer que  m’oferien alhora (fet que em demostrava que quelcom molt negatiu pot ser compatible amb un estat de complaença). La meua decepció no consistia en la valoració artística del quadre, o […]

La massa / La masa. Por Manel Costa

He vist gent agranar els carrers, abstreta en el seu treball, sense parar, com autòmats, amb els seus millors vestits, amb les seues joies més cares, sense encreuar-se ni tan sols una paraula entre ells, sense tot just percebre el que feien. He anat preguntant un per un, l’un darrere l’altre, sense obtindre cap resposta, […]

A favor de la inacció! / ¡A favor de la inacción! Por Manel Costa

Qualsevol moment és bo per col·locar-se un barret damunt del cap o en qualsevol altra part del cos, si bé, és força possible, que l’esforç realitzat en eixa acció limite i condicione l’intent hipotèticament següent, que potser, per la seua suposada importància, pot variar tota la seua futura existència. Això vol dir que hem d’avaluar […]

La meua amiga l’aranya / Mi amiga la araña. Por Manel Costa

Reconec que la meua actitud no és del tot habitual, tal vegada no siga tan ortodoxa com hauria de ser (cas que les actituds pogueren ser catalogades i qualificades a perpetuïtat), malgrat que quan prenc una decisió, habitualment la mantinc fèrriament… llevat que la canvie per una altra segons em pegue l’aire de cara o […]

Omnipresència / Omnipresencia. Por Manel Costa

És curiós, quan encara ningú no tenia coneixement de la meua futura existència o, paradoxalment, en tenia record d’ella, estic segur que la meua presència en l’avenir o la meua petjada en temps ja oblidats, influïa d’una manera determinada en tota la humanitat.  La meua presència física, temporal, àdhuc imaginària i fictícia, significaria una influència […]

El nostre estimat professor / Nuestro estimado profesor. Por Manel Costa

Tenim un professor d’història al qual no coneixem, tanmateix l’admirem i, en alguns moments molt concrets, fins i tot l’estimem. Ell mai s’ha deixat veure per l’aula, ni tan sols pel col·legi; malgrat tot això, com déiem abans, l’estimem. El sentim entre nosaltres, i quan això succeeix una immensa felicitat i saviesa ens inunda. La […]