Els nous missioners / Los nuevos misioneros. Por Manel Costa

Així s’anunciava aquella estranya companyia de titellaires. Havien arribat a un poble menut al capvespre, i immediatament començaren a aixecar la gran carpa portàtil on, en els dies subsegüents, pensaven oferir al públic el seu espectacle. En unes poques hores acabaren el muntatge. L’habitacle era prou gran, encara que bastant senzill, ja que constava d’un […]

Una història força atapeïda / Una historia muy apretada. Por Manel Costa

Andreu, fill d’Arnau, era un xicot tímid i absent. Absent perquè no existia, tan sols en la ment de son pare, Arnau, habitava. Per tot això portava una vida constreta i buida. Era presoner de l’arbitrarietat i els capritxos de son pare. Aquest, per contra, era lliure dels seus actes, encara que darrerament també es […]

El pensador / El pensador. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

Jeroni dedicava una estona petita, tots els dies, a pensar sobre coses que mai se li havia ocorregut raonar, o preguntar-se per què eren així i no d’altra manera. Assegut a la butaca de la seua habitació, intentava cercar quelcom en el seu cervell, qualsevol pregunta verge de contestació i que estigués solta per la […]

La dama / La dama. Por Manel Costa con ilustraciones de Kolo

Aquella dama m’impressionà excessivament, no per la seua silueta, el seu físic o l’abillament que portava, sinó per l’espai que furtava a l’horitzó. Una estona abans un horitzó tebi i transmissor de somnis, ocupava el seu lloc; ara, ella, per davant, el feia desaparéixer. Això em va fer pensar que la dama en qüestió era, […]

Obstinació / Empeño. Por Manel Costa

Recordava quan, encara una xiqueta, es quedava embadalida escoltant als seus ídols. Passava hores senceres assaborint eixos canvis de to, eixes potents veus que se l’endinsaven plaentment per tots els porus del seu cos. No escoltava, mastegava la música!, feia gàrgares amb la melodia i després, pausadament, l’assaboria i se l’engolia. Era un èxtasi tal […]

L’home espill / El hombre espejo

Sóc el típic “home espill”. No sé si aquesta manera de ser és una qualitat o un defecte, si és positiva o, per contra, incideix negativament en el meu desenvolupament com a ésser. Al marge dels efectes que cause aquesta virtut o imperfecció, la veritat és que em sent tremendament inquiet i vacil·lant. Pot ser […]

L’Ídol de les tertúlies / El ídolo de las tertulias. Por Manel Costa

De veritat que les reunions o tertúlies les desitge tant que, una vegada en conversa, em saben a poc. El cas és que mai aconsegueixen ser el que anheles que siguen. De totes maneres és impossible explicar d’una manera convincent el delit que sent quan em comuniquen una nova reunió. Ells saben que, més tard, […]

Impotencia / Impotencia. Por Manel Costa

Sense dubte, aquella era una casa desmanegada en la qual, naturalment, vivien llogaters desmanegats i absorts, totalment, en la innocuïtat de les seues vides. Basaven els seus moments, continus i permanents, en nimietats que només ells realçaven a nivells summament especials, les quals, no per arribar a ser-ho en les seues ments, estaven fora de […]

La vall / El valle. Por Manel Costa

Aquella vall era immensa en la seua petitesa comparativa. Veritablement tenia una ínfima extensió… comparativa, tan poca en tenia que gairebé era una temeritat cridar-la vall. Per altra banda tampoc estava envoltada de muntanyes belles i escarpades, ni tan sols per monticles xicotets. Menys encara la travessava un riu, ni les seues terres (les seues […]

El comptador d’homes / El contador de hombres. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

Solc començar de matí, quan els carrers estan plens de buit, quan l’ombra és la llum que ennegreix el camí, quan els homes encara no han omplert els seus espais assignats; llavors, isc/entre de/a ma casa i comença el treball. Els homes, en general, no solen estar quiets molt de temps, es traslladen contínuament de […]

Jo i Jo / Yo y yo. Por Manel Costa con ilustraciones de Kolo

Empar somreia, estava asseguda al jardí de sa casa. Les seues mans gairebé juntes, reposaven sobre el seu ventre inflat. Començava, altra volta, a notar els moviments de la criatura. Ja feia quasi un mes que començaren; eren un moviments desconeguts per a ella, els sentia però no com es perceben les coses normals, amb […]

El soldat / El soldado. Por Manel Costa

En veritat que la guerra em disgusta, encara que fins a cert punt la comprenc i, fins i tot, l’admet. Però m’hi trobe desplaçat, absent, em sent una mica ridícul matant enemics (quan ho aconseguisc, és clar). Com si la cosa no anara amb mi. És quelcom estrany, malgrat que, pel que sembla, és bastant […]

Entrevista a Samuel Ibarra. Por Aldo Alcota

CREO QUE NUESTRO CONTINENTE AMERICANO ES UNA COLISIÓN DE POTENCIAS, NATURALEZA, VIDA, MUERTE, GRANDEZA Y MISERIA.  Samuel Ibarra (Santiago de Chile, 1975) es artista visual, poeta, periodista y organizador de festivales de performance. Tal como afirma Alberto Moreno, el trabajo de Ibarra hace ya dos décadas “enriquece, tensiona y complejiza la escena local y latinoamericana del arte […]

Un aspecte terriblement normal / Un aspecto terriblemente normal. Por Manel Costa

Jo, com a metge, he tingut casos particularment singulars. Estranys dins de la normalitat humana. Àdhuc, una volta vaig tindre un cas únic en la història terapèutica: Una malaltia totalment desconeguda per la humanitat; però que una vegada estudiada i catalogada va esdevindré una fita en la història de la medicina. Però això que se […]

Aquell / Aquel. Por Manel Costa

He sembrat de petjades els camins estèrils. He intentat conéixer-me a través de les coses més insignificants, mirant-me en l’espill del món. Estic cansat i pràcticament estic al principi del principi. M’he imposat una meta que no conec. El meu peregrinatge pot estar prop del final, encara que el fi puga ser alhora un principi. […]

El visitant / El visitante. Por Manel Costa

Sóc l’etern visitant. Durant tota la meua vida, des que jo recorde, tots el dies de l’any intente visitar els meus estimats cognats. Ells, per diversos conductes, em conviden a passar per la seua llar i, amb la seua companyia, deixar transcórrer unes hores d’alegria i convivència. Això em reconforta momentàniament i fins i tot […]

Testimoni sobre una amistat / Testimonio sobre una amistad. Por Manel Costa

Asseguts a la vora del camí, envoltats pel silenci que de nosaltres dos emanava, el meu company i amic escorcollava cruament la nit amb els seus ulls tot just mig oberts. Amb un bufit breu i feble va arrossegar la totalitat de les estrelles fins a l’infinit, i allà quedaren arraconades esperant una nova ordre. […]

Buit, fofo i desert / Vacío, fofo y desierto. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

Quan em pentine els cabells sent que una part de mi s’acaba. Això no és obstacle perquè els trinats dels ocells esgarren aquells abillaments que, per desgràcia o ignorància, no posseeixen títols nobiliaris o patrimonis artístics. Tanmateix, les panderoles que cada matí ens delecten amb els seus balls afrodisíacs, ens permeten resistir les contrarietats del […]

El botxí / El verdugo. Por Manel Costa con ilustraciones de Kolo

Era botxí des de sempre, no havia fet una altra cosa en tota la seua vida. Després de molts anys d’ofici es trobava en el dilema d’abandonar la seua carrera o, vencent un sentiment (un profund sentiment –diria ell–), continuar el seu treball. Era l’únic botxí del país, i per això, alhora que era temut, […]

Afonament / Derrumbamiento. Por Manel Costa

I fins i tot, adonant-se que obrava de manera atziaga per a ell, ella va continuar procedint de la mateixa manera, aniquilant, a poc a poc, un esperit tan feble. Aquesta actitud denotava certa inclinació al sadisme, llevat –pense jo– que actuara d’una manera inconscient, encara que, això sí, premeditada, la qual cosa era un […]

Retallables aleatoris i de companyia / Recortables aleatorios y de compañía. Por Manel Costa

“Retalla la realitat, interpreta-la i posa-la en un altre indret” Un retallable podria ser un “tallable” repetit; això que sembla una ximpleria és, veritablement, allò que aparenta, és a dir, una bajanada. Però, per això mateix, una deducció absolutament vàlida i sobre la qual podem assentar una premissa en la qual s’acomoden totes les reflexions […]

El jardiner / El jardinero. Por Manel Costa

Indubtablement havia de prendre una determinació. Feia diversos dies que duia la mànega al muscle, i això li començava a produir un cert cansament i, en certa manera, preocupació. Li havien indicat (amb no molt bones paraules) que arruixara tants jardins com trobara al seu pas; emperò feia tres dies que vagava inútilment pel desert […]

Els hòmens verds / Los hombres verdes. Por Manel Costa

Fa anys, al meu país, hi va haver una època de gran mancança d’habitatges. Els perquè mai arribaren a descobrir-se. Els organismes oficials opinaven que era producte d’una planificació familiar dolenta de l’antic règim, la qual repercutia sensiblement sobre els programes actuals orquestrats pel govern. Per altra banda, les associacions de veïns, així com altres […]

Història d’una sentència / Historia de una sentencia. Por Manel Costa

La placidesa no era total, s’hi notava una tranquil·litat vagament relativa, tot i que era conscient que allò podia ser una concepció totalment errònia o, si més no, subjectiva. De totes maneres les meues mans estaven entrellaçades. Això era senyal inequívoc que l’assossec estava present mal que fóra d’una manera minsa, és a dir, que […]

La conversa oculta / La conversación oculta. Por Manel Costa, con ilustraciones de Kolo

Aquell cafè, com qualsevol altre que fóra semblant, posseïa un saló ample, perimetrat per grans espills. Totes les seues parets reflectien les oposades, i amb això feia una sensació de major amplitud. La decoració, que era clàssica, aportava detalls de vertadera avantguarda (és clar que tal vegada eixes novetats, hui en dia, estiguen ja periclitades).  […]